Tema 3

4.Indica el gènere i la tipología textual del text:

Gènere i tipologia textual: narrativa, conte literari

5.Assenyala el tipus de progressió del tema que segueix el text.

Tipus de progressió temàtica: progressió de tema constant

6.Determina els elements narratius del conte:estructura,temps,espai,personatges,móvil i conflicte.

Estructura: circular

Temps: Una milmilionèsima de segon, tot i que també hi ha flashbacks que ens remeten al passat més immediat

o més remot de la vida d’Enric Sanoi.

Espai: el mar Mediterrani

Personatges: Enric Sanoi, el protagonista

Mòbil: Mentre neda és engolit per una balena, segons creu ell, tot i que, realment, resulta tractar-se d’un hidroavió.

Conflicte: Enric Sanoi és engolit mentre fa submarinisme i això el fa reflexionar sobre la pròpia existència. Quan

ho ha resolt positivament tot, s’adona que no ha estat engolit per una balena, com pensava, sinó per un hidroavió,

que l’està llançant a un bosc en flames.

7.Digues quin tipus de narrador hi ha en el text.

Tipus de narrador: narrador omniscient total

8.Explica de manera breu la história que es relata.

Relat: Enric Sanoi és engolit mentre fa submarinisme i veu en això la manera d’escapar de la seva vida,però, el precipita a la mort.

9.Explica l’evolució dels fets externs i l’evolució dels sentiments del protagonista

Fets externs: Enric Sanoi és engolit per un hidroavió que el precipita a un bosc en flames.

Sentiments del protagonista: S’adona que la seva vida és trista, veu en la situació que es troba la possibilitat

de capgirar-ho, quan és conscient de la realitat de la situació es veu precipitat de manera inevitable a la mort.

Passa, per tant, d’un estat d’angoixa a un estat d’eufòria per tornar a un estat d’angoixa encara major.

10.Fes una descripció completa del protagnista.

Descripció protagonista: El protagonista és un home que ha passat per la vida sense pena ni glòria; tot i que

havia estat una jove promesa, la rutina laboral l’ha convertit en aquest home gris que és. Se n’adona ara que

es veu en una situació límit i pretén capgirar-ho. Trets essencials: ensopit i rutinari.

11. Explica el sentit del titol.Quin sentit tenen el cel i l’infern.

Sentit del títol: El títol refelecteix un complex joc de paraules entre allò que és abstracte o simbòlic i allò que

és real. En primer lloc, el protagonista està alhora entre el cel (glòria - caient des de l’avió) i l’infern (vanaglòria

- bosc en flames). Val a dir que la vanaglòria era el vuitè pecat capital, eliminat per Sant Tomàs d’Aquino, per

això podem suposar que el protagonista peca de vanaglòria, per tant, va a l’infern. Fixe’m-nos que l’oficina és

descrita per l’autor com una mena de purgatori: «L’oficina no és un lloc celestial, tampoc és un lloc infernal.»

En segon lloc, podem afegir-hi un joc de paraules entre la caiguda física i la moral, així com la distància curta,

física, entre el cel i la terra en una caiguda lliure i la distància curta, simbòlica, entre la glòria i la vanaglòria.

ACTIVITATS

1.Assenyala el lexeme I els morphemes derivatius de cada un dels mots següents:

cag-an-er, pols-egu-era, amag-at-all, terr-ass-à, flam-ar-ada, cost-an-er, en-jog-ass-ar, pedr-eg-am, en-fein-ass-at, peix-at-er, crid-an-er

5.Defineix els mots següents I indica el seu significant:

pseudo = fals, espuri. Pseudocristià = fals cristià

post = darrere, després. Postguerra = després de la guerra.

con = ensems amb, en comú. Conviure = viure amb algú.

pre = abans, davant. Prejudici = jutjar abans de conèixer.

ex = fora. Exportar = portar a fora.

sobre = abundància. Sobrealimentació = alimentació en abundància, en excés.

anti = oposició, contra. Antihigiènic = que no és higiènic.

des = oposició. Desfullar = llevar les fulles.

arxi = superlatiu. Arximilionari = més que milionari.

re = tornar. Redreçar = tornar a la seva posició.

pre = abans, davant. Pressentir = sentir abans que passi.

sobre = damunt. Sobrenatura = per damunt del que és natural o normal

6.Fes derivats dels mots següents i indica el significat de cada prefix.

deslleial, inhumà, discontinuïtat, il·lògic, analfabet, dissort, inexacte, irregular, amoral, irremeiable, ingrat, infidel,

exculpar, asimètric, disconformitat, inaceptable

8.omple el buits de les frases amb el verbs següents.

a) l’anomenis, b) van nomenar; a) senyalen, b) assenyalen; a) aguaita, b) guaita; a) abasta, b) basta; a) encreua,

b) creuen

12.copia i completa aquestes graelles.

codony, condonyer, codonyerar; mongeta, mongetera, mongetar; nou, noguer, noguerar; meló, meloner, melonar;

cirera, cirerer, cirerar; carbassa, carbassera, carbasserar; oliva, olivera, oliverar; patata, patatera, patatar; figa,

figuera, figuerar; rellotger, rellotger, rellotgeria; porta, porter, porteria; teula, euler, teuleria; pastís, pastisser,

pastisseria; carn, carnisser, carnisseria; jardí, jardiner, jardineria; sabata, sabater, sabateria; cafè, cafeter, cafeteria;

gelat, gelater, gelateria

13.Construeix un substantiu que designi un ofici o una activitat a partir de cada mot.

decorador, massatgista, paracaigudista, boletaire, enginyer, aprenent, estudiant, cirurgià, pintor, teixidor, llogater,

sardanista, ocellaire, perruquer, firaire, ferreter, boxador, comerciant, ermita.

14.Fixa’t que el sufix –ada pot tenir diferents significats diversos.

Colzada. Cop

Setmanada. Mesura

Rucada. Acció pròpia de

Feinada. Col·lectiu

Ventada. Acció pròpia de

Migdiada. Període de temps

Fornada. Col·lectiu

Garrotada. Cop

Pallassada. Acció pròpia de

Llevantada. Acció pròpia de

Favada. Col·lectiu

Clatellada. Cop

Costellada. Cop

Perdigonada. Cop

Castanyada. Col·lectiu

Catalanada. Acció pròpia de

Galtada. Cop

Quixotada. Acció pròpia de

15.Forma un nom a partir de cada adjectiu i digues quin valor comparteixen tots els noms resultants.

a) exactitud, b) dignitat, c) discreció, d) pobresa, e) pulcritud, f) rectitud, g) tranquil·litat, h) ignorància, i) petitesa,

j) avidesa, k) avarícia, l) fredor. Totes comparteixen el valor: qualitat de i l’abstracció.

16.Forma almenys dos derivats nominals de cada una d’aquestes paraules.Si cal,utilitza el diccionari.

Derivats nominals: sol - solitud - solista, alt - altura - altitud, fosc - foscúria - foscor, ample - amplitud -amplària,

tendre - tendresa - tendror, ximple - ximplet - ximpleria, magre - magresa - magrícia, àvid - avidesa - aviditat,

rígid - rigidesa - rigiditat, nu - nuesa - nuditat, trist - tristesa - tristor, clar - clarícia - clariana, gros - grossesa -

grossària, abundant - abundància - abundor, llarg - llargària - llarguesa, brut - brutícia - brutor, amarg - amargor

- amarguesa, brau - bravesa - bravura, lleuger - lleugeresa - lleugeria, rústic - rusticitat - rustiquesa, coix -

coixesa - coixera, gran - grandesa – grandària

17. Completa aquestes oracions amb un derivat nominal que s’adingui amb cada cas.

a) jovenalla, sardinada, carreró, magnolier

b) enyorança, riallades, infantesa

c) bastonada, fadrina, consentiment

d) dringadissa, cristalleria

e) raonable, comunisme

f) piuladissa

g) xicalla, escampadissa, menjador, casalot

18.Fes noms a partir dels adjectius següents amb el suffix que convingui en cada cas.

brevetat, brusquedat, crueltat, bondat, seguretat, publicitat, ingenuïtat, vaguetat, sequedat, igualtat, arbitrarietat,

homogeneïtat, dignitat, lleialtat, simultaneïtat, castedat, vacuïtat, maldat, escassetat, falsedat, perpetuïtat,

humiltiat, claredat, tenuïtat, fluixedat, contrarietat, austeritat, prolixitat, honestedat, vanitat

19.Completa cada frase amb el derivat de l’activitat anterior que s’escaigui.

a) tenuïtat, b) austeritat, c) arbitrarietat, d) vacuïtat, e) vanitat

20. Fes noms a partir dels adjectius següents amb el suffix que convingui en cada cas.

a) visió, corrupció, b) interrupcions, recepció, detenció, c) possessió, absorció, fusió, d) supressió, correccions,

divisió, e) obsessió, abolició

21.Fes un derivat nominal de cada un dels verbs següents després destria els derivats regressius dels altres.

ajudar - ajut (regressiu), acabar - acabament, renunciar - renúncia (regressiu), manllevar - manlleu (regressiu),

guanyar - guany (regressiu), aclarir - aclariment, abolir - abolició, punir - punició, conèixer - coneixement, mantenir

- manteniment, ensenyar - ensenyament, recomanar - recomanació, avançar - avanç (regressiu), recordar

- record (regressiu), cridar - crit (regressiu), abonar - abonament, retallar - retall (regressiu), esdevenir - esdeveniment,

créixer - creixement, exhibir - exhibició, aparèixer - aparició, discordar - discordança, recar – recança

24.Fes els gentilicis dels pobles o països següents utilitzant el sufix que s’escaigui:

andorrà, francès, montcadenc, sabadellenc, menorquí, afganès, asturià, hongarès, alacantí, rossellonès, argentí,

londinenc, uruguaià, japonès, montserratí

25.Escriu un adjectiu derivat de cada un dels monts entre paréntesis.

a) esquerrà, que se serveix de la mà o el peu esquerre en allò en què la generalitat de les persones empren la

mà dreta o el peu dret.

b) comprensible, que pot ser entès.

c) banyut, que té banyes.

d) defectuós, que té defectes.

e) caparrut, que s’ha ficat una cosa al cap i no vol cedir ni renunciar-hi.

f) marí, que viu al mar.

g) menjables, que no es poden menjar.

h) malaltís, que mostra una disposició habitual a estar malalt, que té poca salut.

i) enraonador, que es plau a enraonar.

j) perceptible, que pot ésser percebut.

k) rondinaire, que sempre està disposat a rondinar.

26. Forma un adjectiu a partir de cada un d’aquets mots i assenyala la catergoria gramatical del lexema.

a) cregut (verb), b) governable (verb), c) ploranera (verb), d) negrenc (adjectiu), e) illenc (substantiu), f) ermità

(substantiu), g) gegantí (substantiu), h) enginyosa (substantiu), i) luxós (substantiu), j) groga (adjectiu), k) eixordadora

(verb), l) resplendent (verb), m) xerraire (verb), n) anual (substantiu), o) casual (substantiu)

27.Fes sèries de derivats d’adjectius d’aquets que tens a continuación i indica el valor de cada sufix:

gris - grisor (qualitat de), grisejar (tirant a), grisalla (col·lectiu), grisenc (tirant a)

blau - blavós (tirant a), blavenc (tirant a), blauet (diminutiu)

vermell - vermellós (tirant a), vermellenc (tirant a), vermellor (qualitat de)

negre - negrejar (tirant a), ennegrir (convertir en), negrelló (tirant a), negrenc (tirant a), negrós (tirant a)

28. Completa les frases següents amb derivats que indiquin (tiran a )

a) rogenc, b) amargant, c) malaltís, d) tovenca, e) negrosos

32.Destria, de cada parella, la forma derivada correcta. Si cal,consulta el diccionari.

Estan bè:

a) pol·luir, b) col·lidir, c) decebre, d) garantir, e) matisar, f) aterrir, g) reflectir, h) trair, i) aclarir, j) improvisar

33.Omple cada bui amb una forma verbal sinónima de l’oració entre paréntesis.

a) desossa, b) moblar, c) atemorits, d) turmentis, e) assaborir, f) emmurallaven , g) s’acomiada, h) travessa,

i) aterra

36 Destria els mots habilitats de les frases següents i digues en cada cas quin canvi han sofert.

a) un picasso i un miró (nom propi a nom comú)

b) Els pretendents (adjectiu a nom)

c) un parell de martinis (nom propi a nom comú)

d) L’anada i la tornada (participi a nom)

e) Els savis i els intel·ligents (adjectiu a nom)

f) La 322 (adjectiu a nom)

g) un ase i una bleda (nom a adjectiu)

h) El caient (gerundi a nom)

i) un rostit amb un sofregit (adjectiu a nom)

37 Fixa’t que molts compostos fan referencia a qualitats humanes. Explica el significat de les formes que hi ha.

tastaolletes (verb + nom) .

panxacontent (nom + adjectiu)

buscabregues (verb + nom)

39.Destria les locucions gramaticals i digues si són quantificadores,prepositives o conjuntives.

a) una mica de (quantificadora), b) una pila de (quantificadora), c) abans de (prepositiva), un miler de (quantificadora),

d) a força de (conjuntiva), e) tret de (conjuntiva)

40.Subratlla les locucions lèxiques i digues,en cada cas si són nominals,adjectives o adverbials.

a) peus de rata, cames de perdiu i potes de gat (nominals) - són noms de bolet

b) braç de gitano (nominal) - és un tipus de postres.

c) a dreta llei (adverbial) - sense tòrcer la llei,.

d) a contracor (adverbial) - vencent un sentiment

e) a cor què vols (adverbial) -

f) ull de poll (nominal), mal de mil dimonis (adjectival) -.

g) sense mirar prim (adverbial), sobre la marxa (adverbial) –

42.Completa les frases següents amb aquestes locucions.

a) d’avui en vuit, b) sobre un llit de roses, c) ni de bon tros, d) muts i a la gàbia, e) l’any de la Mariacastanya,

f) partit pres, g) a la quinta punyeta, h) sobre manera

45Fixa’t que amb el verb tenir es construeixen moltes frases fetes.Completa les oracions següents amb aquestes.

a) té bons costats o bons padrins, b) tinc ben apamat, c) tinc a la butxaca, d) té cara d’ovella i urpes de llop,

e) tinc coll avall, f) tinc el cap com un timbal, g) té estómac o fetge, h) tinc fogots

49 Escriu el nom sencer d’aquestes hipocorístics:

a) Cristina, b) Daniel, c) Elisabet, d) Anton, e) Teresa, f) Meritxell, g) Elisenda, h) Caterina, i) Montserrat, j) Salvador,

k) Maribel, l) Alexandre, m) Miquel, n) Emili, o) Eduard, p) Concepció

50.Converteix en sigles el sintagmes següents.

a) AFI, b) ATS, c) ONU, d) RACC, e) FAMPAC, f) UGT

51.Indica quin procès de formació de mots següents segeixen les paraules destacades en aquests titulars:

a) derivació, b) sintagmació, derivació, c) derivació regressiva, habilitació, habilitació, d) derivació, derivació,

e) sintagmació, derivació, f) habilitació, habilitació, g) fraseologia, h) sigles, sigles, derivació

52.LLegeix el text següent i eplica quina critica fa l’autor sobre els manlleus.Indica el recurs de formació de mots que s’ha utilitzat en cada una de les formes destacades.

L’autor mostra una visió crítica davant el sufix ing, que tant èxit ha adquirit en la nostrallengua, es pot crear paraules noves a partir de lexemes catalans ja que hi ha d’altres maneres d’expressar aquella realitat que designen en català.